Hi ha pel·lícules que es fan aborrides, però aquesta és una de les més evidents.
Ahir vam anar a veure una pel·lícula al cine, cosa que avui en dia s’hauria de considerar una cosa de gran valor, ja que amb tota la porqueria que fan de cine és molt arriscat deixar-se 10 o 12 € per a veure una porqueria de pel·lícula, com ens passa últimament. En fi, al que anavem: la cosa es quedava entre “Los crímenes de Oxford” i “La criatura perfecta”; com aquesta última tenia vampirs pel mig, doncs sembla que et fa més gràcia (clar, penses que potser hi ha acció – no en aquesta -, glamour típic dels vampirs – sense comentaris -, i totes aquestes coses típiques dels vampirs).
Però no, aquí hi havia vampirs que servien als humans (?!), als qual els humans els donaven la seva sang (?!?!) i els quals no mossegaven colls (què?!?!?!). Bé, l’últim és mentida: el tipet que és el malo malísimo de la peli si que mossega colls, però en sentit literal: no fa dos forats, fot un mos que els arranca la meitat del coll (sí, repugnant), tot perquè està tocat de la perola. Fins ací tindria una mica de sentit, però, el millor es que es dedica a fer veure la seva sang (portava una aixeta al braç -_-U) als humans, i no sé que és el que els passa, que els entra com una espècie de ràbia, amb la qual cosa semblen els zombies de “28 semanas después”, tot i que no es fan ni zombies ni vampirs ni re, simplement es moren (sí, és així de trist). És a dir, que quan esperes que tota una legió de fidels servidors del senyor vampir boig comencen a atacar a la resta d’humans, veus que nanai. Ah, i la lluita final no té pèrdua (“nótese la ironía”).
L’única cosa que té de bo és l’ambientació: una ciutat gotico-renaixentista en època industrial, amb cotxes dels anys 50 i zeppelins. I molt de foc, que no sé d’on sortia.
Si em permeteu un consell, no aneu al cine a veure-la; com a molt alquileu-la al videoclub (i no sé ni si això val la pena…).
Publicat per Mornaran 