Perquè és que és per a plorar. Resulta que ahir se’m va acabar la bateria del cotxe. El més curiós va ser que no se’m va acabar a la universitat, cosa que hagués sigut el més normal en el meu cas. Però, per sort, es va acabar quan els meus pares anaven a agafar el cotxe per la tarda (sort també, si no ja em veig avui de matí, a les 7 i mitja intentant arrencar el cotxe…).
En fi, que se’m va presentar un panorama desolador: fica el despertador per a que toqui a les 6 del matí, canvia’t, arregla’t, desdejuna, prepara tot i a les 7 i quart a la parada de l’autobus… T-T que trist hagués sigut…
Però per sort tot això ha sigut sols una paranoia de les meves, i avui de matí tenia el cotxe perfectament!
PD: per cert, es veu que en van fica una que no era la que li corresponia al cotxe. Serà una d’aquestes?
Publicat per Mornaran 