El dia de fer coses (i extres xD)

Avui és un d’aquells dies en què fas de tot. Classe de matí, i per la tarda l’esperat canvi de bateria del cotxe (100€ llargs) mentre estava a la perruqueria a tallar-me el pèl (que ja tocava, ja).

A banda de tot açò, que ja veus tu a qui li importa, m’ha fet gràcia el descobriment d’una foto (i especialment del peu de foto) al concurs de fotos de mascotes del periòdic Levante. No té pèrdua xD.

100 habitants a la meva ciutat!

Hoho, amb l’entrada de la meva xicota a la meva ciutat de myminicity, hem aconseguit arribar als 100 habitants! Ara ja es pot millora la xarxa de transport!

Enllaços:

• Augmentar la població
• Augmentar la indústria
• Millorar la xarxa de transport

Ai, ai, aiiii, canta i no lloreeeees

Perquè és que és per a plorar. Resulta que ahir se’m va acabar la bateria del cotxe. El més curiós va ser que no se’m va acabar a la universitat, cosa que hagués sigut el més normal en el meu cas. Però, per sort, es va acabar quan els meus pares anaven a agafar el cotxe per la tarda (sort també, si no ja em veig avui de matí, a les 7 i mitja intentant arrencar el cotxe…).

En fi, que se’m va presentar un panorama desolador: fica el despertador per a que toqui a les 6 del matí, canvia’t, arregla’t, desdejuna, prepara tot i a les 7 i quart a la parada de l’autobus… T-T que trist hagués sigut…

Però per sort tot això ha sigut sols una paranoia de les meves, i avui de matí tenia el cotxe perfectament!

PD: per cert, es veu que en van fica una que no era la que li corresponia al cotxe. Serà una d’aquestes?

Quan tindré la recà rrega gratuïta?? (i altres desvarios del moment)

Tècnicament aquesta setmana he de tenir els 10€ que em donaven per recarregar-ne altres 10 fa cosa d’un mes… ja veurem el que els costa als de Orange amollar-los…

Per cert, i parlant de dates, pronte toca KDE 4.0.2, no? Si no em falla la memòria crec que aquesta setmana o la que ve veurem la revisió, i espere que porte algun canvi que es note al meu portàtil…

I re, estava mirant les estadístiques del bloc, i el dia que més gent ha entrat han sigut 9 persones… que trist xD. En fi, que tampoc pretenc jo fer un bloc d’aquells de dir “ala, tots cap a dins!”, però la veritat és que no importaria que entrés més gent.

Ah, i demà no sortiu al carrer desmanegats, que diuen que farà fred (nota mental: no te’n vagis a la universitat en mànega curtaaaaaaaa).

Bona nit!

Aix, no tornaré a classe d’informà tica…

Almenys tal i com està la situació: hem de fer una presentació amb l’Openoffice (^^), una pàgina web amb Kompozer, i, a part d’això, també hem de donar alguna cosa de fulls de càlcul amb Openoffice. El cas, és que la setmana passada ja vam fer una classe sobre les presentacions, res de l’altre món, i avui jo anava tot preparat per a, o bé seguir amb el tema de presentacions, o bé explicar el kompozer. Però, entre a classe, i el senyor professor ens assolta que la classe (dos hores) era per a anar avançant la presentació que haviem de presentar-li allà cap a juny… Que trist, perquè jo la presentació la tinc mig feta al portàtil meu, i no vaig a perdre hores de classe sols per a preguntar-li alguna fabada, ja que això ho puc fer anant a alguna tutoria…

Així que he decidit que aniré una altra volta més, i si veig que el plan segueix sent el mateix, no tornaré! Hohohoho.

“El círculo clandestino”

Aquests dies que no he escrit res (però sí que he fet feina, que consti!), he estat llegint un llibre de Dragonlance, “El círculo clandestino”, un llibre que es diferència prou de la resta de llibres d’aquesta col·lecció (a falta d’una paraula millor) en moltes coses.

El so de la pluja

Sembla mentida el que et canvia l’humor quan un bon dia t’aixeques pel matí i veus que està plovent. Després de setmanes sense veure una miserable gota d’aigua, amb els avisos constants de sequera per la televisió (almenys a TV3, a les terres valencianes es veu que sobra l’aigua), i de dies interminables amb un senyor Llorenç que no parava d’escalfar, avui per fi ha plogut.

No sé a la resta del món com li senta la pluja (bé, sí que ho sé,  la majoria preferiria que no plogués, tot i que això portés problemes…), però a mi em relaxa. No sé per què és, però quan plou tinc una sensació de tranquilitat que no tinc altres dies. A més, el so de les gotes colpejant el terra és molt agradable.

Com diria el Tomàs Molina: “Bon dia, plou”.

Bé, una altra nota ^^

Hehe, he tret un 7,2 de traducció! Açò s’ha de celebrar! A veure si algú es connecta al kopete i puc martiritzar-lo una bona estona. El millor de tot és que aquesta assignatura crec que sols la tenia aquest any, així que ja em puc oblidar d’ella (buff…).

I re, veig que el cel està molt gris per aquí… que plourà? No crec, però com el temps està tan sonat tot pot ser…

Les complicacions del kurik

El kurik és una de les meves llengües inventades (veges tu, també faig llengües), i no deu fer ni dos mesos que em vaig ficar a treballar en ell. És una llengua de tipus absolutiu-ergatiu, i la veritat, que no pensava que seria tan difícil de fer-la. Per a començar, està el tema de l’ergatiu, que ens trastoca la nostra forma de veure el món. D’altra banda, el gran nombre de temps que té, a més dels modes, de les persones (si, no tinc prou complicació que encara se m’ocorre d’usar la clusivitat) i per a rematar les veus activa, passiva, mediopassiva i antipassiva. Buff, quina manera de complicar-me.

El pitjor de tot és que com que la llengua la vaig començar abans dels examens i en qüestió de tres setmanes  no l’he tocada gens, doncs ara passa el que passa: que no recorde ni la meitat de coses per on les havia deixat. En fi, a hores d’ara el panorama verbal està “mitjanament” solucionat, sols falta fer les conjugacions d’exemple (argh! em tiraré dies! i damunt algunes terminacions són mutants!)

Tantes formes que hi ha per a passar el temps… i jo mateix em monte els saraos.

Per fi… la nota de llatí

Avui de matí m’he alçat, he engegat el portàtil (sí, és una costum que tinc) i he posat kontact per veure que hi havie de nou, i, sorpresa sorpresa, tenia el correu amb la nota de llatí! Un 8,3! Ha valgut l’espera, hehe.

Ara em falta la nota de traducció (no sé la cosa com sortiria al final), i demà tinc l’examen de català… ahí no sé com m’anirà, sembla fàcil, però realment serà molt més complicat.