El kurik és una de les meves llengües inventades (veges tu, també faig llengües), i no deu fer ni dos mesos que em vaig ficar a treballar en ell. És una llengua de tipus absolutiu-ergatiu, i la veritat, que no pensava que seria tan difícil de fer-la. Per a començar, està el tema de l’ergatiu, que ens trastoca la nostra forma de veure el món. D’altra banda, el gran nombre de temps que té, a més dels modes, de les persones (si, no tinc prou complicació que encara se m’ocorre d’usar la clusivitat) i per a rematar les veus activa, passiva, mediopassiva i antipassiva. Buff, quina manera de complicar-me.
El pitjor de tot és que com que la llengua la vaig començar abans dels examens i en qüestió de tres setmanes no l’he tocada gens, doncs ara passa el que passa: que no recorde ni la meitat de coses per on les havia deixat. En fi, a hores d’ara el panorama verbal està “mitjanament” solucionat, sols falta fer les conjugacions d’exemple (argh! em tiraré dies! i damunt algunes terminacions són mutants!)
Tantes formes que hi ha per a passar el temps… i jo mateix em monte els saraos.
Publicat per Mornaran 