Sembla mentida el que et canvia l’humor quan un bon dia t’aixeques pel matí i veus que està plovent. Després de setmanes sense veure una miserable gota d’aigua, amb els avisos constants de sequera per la televisió (almenys a TV3, a les terres valencianes es veu que sobra l’aigua), i de dies interminables amb un senyor Llorenç que no parava d’escalfar, avui per fi ha plogut.
No sé a la resta del món com li senta la pluja (bé, sí que ho sé, la majoria preferiria que no plogués, tot i que això portés problemes…), però a mi em relaxa. No sé per què és, però quan plou tinc una sensació de tranquilitat que no tinc altres dies. A més, el so de les gotes colpejant el terra és molt agradable.
Com diria el Tomàs Molina: “Bon dia, plou”.
