Aquests dies que no he escrit res (però sí que he fet feina, que consti!), he estat llegint un llibre de Dragonlance, “El círculo clandestino”, un llibre que es diferència prou de la resta de llibres d’aquesta col·lecció (a falta d’una paraula millor) en moltes coses.
El llibre ens situa a Sanction, després de la Guerra de Caos, i ens posa com a protagonista a Linsha Majere, la qual és la néta d’uns dels protagonistes originals de Dragonlance, Caramon i Tika, i filla de Palin i Usha. El cas és que ella és membre dels caballers de Solamnia, i es troba a Sanction en una missió d’espionatge i infiltració dels caballers per a llevar del govern de la ciutat a lord Bight, l’única persona que sembla haver fet coses per la ciutat en la seva llarga història.
Però, un bon dia un vaixell amb la tripulació morta per una estranya malaltia arriba al port de Sanction, malaltia que al poc temps comença a delmar la població d’aquesta ciutat. Linsha, amb la seva doble identitat de caballer de Solamnia i de guardia personal de lord Bight, s’haurà de decidir entre ajudar una ciutat que la necessita, o bé seguir amb la seva obligació dins de l’ordre i intentar fer tot allò possible per llevar a Bight del govern de la ciutat.
Si a tot açò li sumem un drac negre que es manté misteriosament fora de la ciutat, i uns exèrcits que intenten conquerir la ciutat de qualsevol manera, tindrem un llibre que s’aparta molt de la temàtica típica de les novel·les de Dragonlance, on estem més acostumats a “protagonista coneix algun succés, investiga, lluita amb un bon grapat de criatures malignes i acaba transformant-se en un heroi”. Ací l’enemic no serà cap criatura superpoderosa, sinó tot un seguit de grups que intenten fer-se amb el control de Sanction, i les lluites seran més bé escases i substituides per una espècie de “CSI Sanction”.
La conclusió a tot açò és que m’ha agradat el llibre, i de fet, se m’ha fet curt. Per sort, i com sol ser típic en Dragonlance, aquest llibre no va “per lliure”, ja que és el primer de la sèrie “Encrucijada”, de la qual crec que sols hi ha dos llibres ara mateix (si n’hi ha més que em corregeixi algú), així que quan acabes amb aquest, ja tens “El gremio de los ladrones” esperant a ser llegit. Jo, com sóc així, me l’havia llegit ja fa temps, així que ara em quede sense res a llegir durant uns dies, hehe.
