“El círculo clandestino”

Aquests dies que no he escrit res (però sí que he fet feina, que consti!), he estat llegint un llibre de Dragonlance, “El círculo clandestino”, un llibre que es diferència prou de la resta de llibres d’aquesta col·lecció (a falta d’una paraula millor) en moltes coses.

El so de la pluja

Sembla mentida el que et canvia l’humor quan un bon dia t’aixeques pel matí i veus que està plovent. Després de setmanes sense veure una miserable gota d’aigua, amb els avisos constants de sequera per la televisió (almenys a TV3, a les terres valencianes es veu que sobra l’aigua), i de dies interminables amb un senyor Llorenç que no parava d’escalfar, avui per fi ha plogut.

No sé a la resta del món com li senta la pluja (bé, sí que ho sé,  la majoria preferiria que no plogués, tot i que això portés problemes…), però a mi em relaxa. No sé per què és, però quan plou tinc una sensació de tranquilitat que no tinc altres dies. A més, el so de les gotes colpejant el terra és molt agradable.

Com diria el Tomàs Molina: “Bon dia, plou”.