Avui és això que estava escoltant Visions of Atlantis, i he entrat a la wikipedia (l’anglesa, si no ficaria viquipèdia) amb l’amarok, i això que veig que la cantant i no se qui més del grup se n’havien anat. Vaja, si que anem bé.
Sempre em passa el mateix: quan m’agrada un grup en passa alguna d’aquest estil, o bé perquè se’n va la cantant (pobretes, què els fan??) o bé directament el grup es desfà (olé tus huevos). El problema és que el grup que va després de tot això ja no val per a res. Que nem a fer…
Del primer cas, sols cal esmentar Nightwish. Tenia tots els cds i fins i tot algun DVD, allò que tens a la teva zona de culte, i un bon dia, patapà! han fotut a Tarja fora. “Bé, igual posen a una altra soprano, que com a Finlàndia les troben baix de les pedres…” Però no va ser així. Van i posen a cantar a la tipeta esta, Anette Olsson (em sembla que el cognom no està bé xD), que, sincerament, no val per a res a Nightwish. Després el mateix amb Sirenia, encara que aquell grup es veu que té el vici de canviar de cantant a cada cd. I finalment, Tristania (no vull ni pensar en la cosa eixa italiana que està de cantant ara, a part de cantar malalment és una pija) i Visions of Atlantis.
El segon cas no m’ha passat tant, de fet sols amb Beseech, però ja m’ha sabut mal, ja. Just quan començava a tenir-lo ben escoltat és quan es desfan.
En fi, que li anem a fer. Sempre ens quedarà Therion. Ah, i creuem els dits per Epica, Leaves’ Eyes i After Forever…
