I demà… examen de traducció

Buff, estic que no sé que fer. Demà tinc un examen de traducció, i pel que tots diuen, sol ser difícil. Ja veurem que surt, però una cosa dic: de difícil no baixarà.

A més, el problema que tinc amb aquest examen és que és traducció anglès-espanyol, no anglès-català. I jo amb el castellà vaig de cul, de fet el dia que em pose a parlar en castellà no m’aclarisc de cap manera.

En fi, demà contaré que tal.

Perquè compliqueu la vida als usuaris?

Des de fa dos anys utilitze Linux a seques. Sí, dec ser un dels pocs que han aconseguit deixar “el lado oscuro” i passar-se al programari lliure d’una manera gairebé plena (de fet, l’única cosa que encara és propietària als meus ordinadors són els controladors de les targetes gràfiques, cosa que sembla que pronte deixarà de ser així, i el firmware de la ipw3945).

Jo, ho he de dir, sóc una persona curiosa, i per tant no he tingut cap problema amb Linux: des del primer dia m’he interessat per buscar a internet qualsevol dubte, d’investigar les coses estranyes, i fins i tot ben pronte vaig aprendre a compilar els programes. La majoria de coses interessants es fan al terminal, però per als nouvinguts no és un bon amic. Per què? Perquè el terminal és una ciencia exacta. Per un moment, ets tu qui li parles a l’ordinador, i no com a la IGU, on és l’ordinador qui et dóna les opcions i tu esculls.

Però, sembla que a ulls de la gent que estan pels forums i llocs d’aquests (especialment els fòrums d’ubuntu, on sembla que promocionen l’escriptori de Linux a “bombo y platillo” i després a la mínima ja et van amb el terminal) en lloc d’ajudar a la gent nouvinguda, li compliquen l’existència, amb comandaments que no saben que volen dir, terminals poc amistosos i d’altres.

Avui en dia per a tenir Linux funcionant no fa falta el terminal per a res que la gent fa amb windows, és a dir, internet+messenger+office. Quan algú vol instal·lar un programa no li digues “fes sudo apt-get install talprograma”. No, en lloc d’això, has de dir “obre synaptic o adept i cerca talprograma”. Així és de la forma que un usuari nou de Linux no es farà enrere, ni després dirà “jo he provat Linux i és difícil, ho has de fer gairebé tot al terminal”.

Això és la meva forma de pensar, a qui no li agradi, que ho digui. Però jo crec que si hi ha eines gràfiques per a fer les coses és per a usar-les. El que no pot ser és que hi hagi programadors i altra gent implicats en fer synaptic, adept, yast i companyia per a que després, a la primera de canvi (i més en el cas d’un nouvingut) se li digui “obre el terminal i…”. Sí, el terminal de Linux és molt potent, però, és millor usar-lo quan es té una mica d’experiència.

Sempre que m’agrada un grup el foten

Avui és això que estava escoltant Visions of Atlantis, i he entrat a la wikipedia (l’anglesa, si no ficaria viquipèdia) amb l’amarok, i això que veig que la cantant i no se qui més del grup se n’havien anat. Vaja, si que anem bé.

Sempre em passa el mateix: quan m’agrada un grup en passa alguna d’aquest estil, o bé perquè se’n va la cantant (pobretes, què els fan??) o bé directament el grup es desfà (olé tus huevos). El problema és que el grup que va després de tot això ja no val per a res. Que nem a fer…

Del primer cas, sols cal esmentar Nightwish. Tenia tots els cds i fins i tot algun DVD, allò que tens a la teva zona de culte, i un bon dia, patapà! han fotut a Tarja fora. “Bé, igual posen a una altra soprano, que com a Finlàndia les troben baix de les pedres…” Però no va ser així. Van i posen a cantar a la tipeta esta, Anette Olsson (em sembla que el cognom no està bé xD), que, sincerament, no val per a res a Nightwish. Després el mateix amb Sirenia, encara que aquell grup es veu que té el vici de canviar de cantant a cada cd. I finalment, Tristania (no vull ni pensar en la cosa eixa italiana que està de cantant ara, a part de cantar malalment és una pija) i Visions of Atlantis.

El segon cas no m’ha passat tant, de fet sols amb Beseech, però ja m’ha sabut mal, ja. Just quan començava a tenir-lo ben escoltat és quan es desfan.

En fi, que li anem a fer. Sempre ens quedarà Therion. Ah, i creuem els dits per Epica, Leaves’ Eyes i After Forever…