L’altre dia, mon pare es va posar a menjar torró d’aquest que et donen al treball amb la caixa de les estrenes (aguinaldo en castellà, per a que ens entenguem tots). El torró era “Antiu Xixona“, bona marca se suposa, i el més curiós va ser que si bé el torró era de Xixona, com diu al seu nom, a la part de darrere, on posava la procedència, no era així: el torró estava fabricat a “Jijona (Alicante)”, al Polígono Industrial “Segorb” (vaja, açò no està en castellà…).
És a dir, que de cara a vendre, si que val el català, però, per a la resta no? Vaja, si que anem bé. I de fet és aquesta la forma de pensar que els valencians tenen, cosa que fa que no m’estranye de que la nostra llengua es vaja perdent poc a poc.
Mentre no canvien les mentalitats poca cosa hi ha a fer.
Ah, i el torró no em va agradar gens.
11 Gener, 2008 a les 5:11 am
Hi ha legislació per l’etiquetatge a l’estat espanyol, per tal d’afavorir el castellà amb l’obligació d’utilitzar eixa llengua; una llengua molt respectable però clar hi han maneres i maneres; i més quan està en eixa posició. Està clar que el problema concret no és del idioma sinó que els noms propis no es tradueixen. Però jo canviaria mil voltes tot el contingut en la nostra llengua, per utilitzar un toponim concret “en castellà”, encara que cal respectar la història dels pobles i el seu nom original. Per lo tant Xixona.